Cançons de dissidència i esperança

L’obra i la trajectòria del grup de rock australià Midnight Oil mostren l’abast i les possibilitats de l’activisme sociopolític sorgit de la cultura popular urbana. Entre el 1976 i el 2002, cinc músics de Sydney trobaren en la música rock el vehicle d’expressió artística i comunicació per afrontar els grans reptes de la societat australiana. Mitjançant catorze discos, més de dos mil concerts i dotzenes d’actes reivindicatius, Midnight Oil s’adreçà a la ciutadania per alertar de l’apatia i el conformisme creixents en la gestió dels conflictes socials i exigir als representants polítics una revalorització de les institucions democràtiques. Des de l’àmbit local, la banda es posicionà sobre qüestions d’abast internacional com el pacifisme, l’ecologisme i les reivindicacions dels pobles indígenes. D’aquest activisme, en resultà la vertebració d’un discurs sociopolític centrat en la defensa dels drets humans i en la denúncia dels excessos i les mancances del capitalisme, qüestions recurrents adés i ara. En aquest sentit, Cançons de dissidència i esperança explora el conjunt de l’obra i la trajectòria de Midnight Oil aprofundint en l’anàlisi de la seva dimensió sociopolítica per constatar que les cançons i les activitats del grup participaren activament en l’evolució social i política d’Austràlia.