L´aparició de l´àlbum "The Sound Of White" el setembre del 2004 fou un dels aconteixements culturals de l´any a Austràlia. Ben aviat arribarien les vendes milionàries, els premis i el reconeixement. Posteriorment, en el que ja és un costum una mica inquietant, Higgins s´establiria a Los Angeles (altres ho fan a Nova York o Londres) per enregistrar el seu segon treball, "On A Clear Night".
Missy Higgins és una d´aquelles artistes que voldries només a l´abast d´una minoria, pero la qualitat i l´atractiu melòdic de les seves cançons provoquen una resposta comercial de masses. És així. Tot en ella resulta atractiu, però més enllà del seu aspecte i la seva joventut (és nascuda el 1983) el seu talent com a compositora, vocalista, pianista i guitarrista deixa molt poc espai per a les crítiques malintencionades i obre de bat a bat les portes a tota mena de lloances més que justificades. "All for believing", "Scar", "Ten days", "This is how it goes" o "The Sound of white", totes elles peces del disc, ens ofereixen amb èxit i harmonia magnífiques pinzellades de rock, pop, jazz i soul al servei d´una veu que ja la voldrien moltes "dives" del nostre temps.
Només el pas del temps ens permetrà veure què ens depara la carrera de Higgins, sigui com sigui, "The Sound Of White" ja forma part del patrimoni musical d´Austràlia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada