6.PAUL KELLY, Live, May 1992

Hi ha artistes, molt pocs, l´obra dels quals reflexa, explica i descriu gairebé totes les realitats que hom travessa al llarg de la vida, de la joventut a la maduresa. En Paul Kelly és un d´ells, algú capaç d´expressar-se amb una barreja única d´humor, humilitat i intel·ligència, i quan convé amb un gran sentit de la transcendència on la denúncia i el compromís també hi troben el seu espai.

En Paul és probablement un dels cantants i compositors australians més prolífics i respectats del moment. En companyia de grans bandes o bé en solitari aquest “cantautor” descendent d´italians i nascut a Adelaida (Austràlia Meridional) no ha parat de tocar, composar i editar des de finals dels setanta. Des d´aleshores ens ha llegat més d´una quinzena d´obres incloent-hi LP´s, EP´s, àlbums en directe i bandes sonores. A més, ha escrit cançons en col·laboració amb d´altres grans artistes aussies com en Nick Cave, en Mark Seymour, el grup nadiu Yothu Yindi o el cantautor Archie Roach, el primer treball del qual, Charcoal Lane, fou produït per en Paul, algunes composicions del qual també han fet famoses cantants com Jenny Morris i Christine Anu.

La música d´en Paul està fortament arrelada en el folk, el country i el rock nordamericà, no endebades en Bob Dylan s´esdevé com un dels seus màxims referents. Però si alguna cosa l´ha fet guanyar-se les simpaties i devoció dels australians, a més de la incontestable qualitat de la seva obra, ha estat la seva sensibilitat i destresa a l´hora de prendre l´estil de vida australià com a teló de fons per als seus relats. Armat només amb una guitarra acústica o bé acompanyat de tota una banda de rock la veu propera, càlida i un xic nasal d´en Paul evoca sempre històries molt humanes basades en l´amor i els reptes de la quotidianitat. D´aquesta manera algunes de les seves millors cançons són emotives narracions de viatges vitals de personatges fronterers, desarrelats, víctimes del desamor, la melancolia o el rebuig social. En aquest sentit el seu compromís amb la causa aborígen ha anat creixent amb els anys materialitzant-se en cançons, col·laboracions i un ferm activisme.
L´obra d´en Paul Kelly és extensa i diversa, per tot plegat si en voleu fer un tast us recomano començar per l´excel·lent àlbum doble “Live, May 1992” (1992) enregistrat en directe durant dos concerts, a Perth i a Melbourne. En aquesta ocasió, sense més suport que la guitarra, en Paul presenta 22 peces amarades d´honestedat i un talent narratiu que ja el voldrien molts escriptors d´èxit. D´aquest repertori, i a títol personal, us destaco “Foggy Highway”, “To her Door”, “Wintercoat”, “Brand new ways”, “Stories of Me”, “Everything´s turning to white”, “Keep it to yourself” o “When I first your Ma”.