Per a tots aquells no massa familiaritzats amb la història recent del rock australià els noms Don Walker, Tex Perkins i Charlie Owen no signifiquen probablement res, però a Austràlia són tres referències de la música popular urbana amb un segell de qualitat molt més que fiable. Sobretot Don Walker, teclista i compositor dels ja desapareguts Cold Chisel, una de les bandes de rock més estimades de les antípodes al llarg i ample dels anys vuitanta. Del seu catàleg en podríem destacar moltes cançons (i ho farem en properes setmanes!) però si alguna ha convertit Cold Chisel en una referència permanent al cançoner aussie i a qualsevol recopilatori de música australiana aquesta és “Khe Sanh”, crònica negra, amb lletra i música de Walker, d´un soldat australià que retorna de la guerra del Vietnam completament incapaç de reintegrar-se a la vida civil.
Tex Perkins, cantant i compositor, és allò que els anglosaxons anomenen un “frontman”i també un “crooner”, els francesos un “enfant terrible”, i nosaltres podríem dir-ne un animal d´escenari poseeït per l´esperit del rock. Amb el seu carisma i veu de mariner emprenyat en Perkins ha liderat bandes explosives com The Cruel Sea, Beasts of Bourbon i ha pres part en projectes musicals sovint erràtics, fins i tot perillosos, però sempre arriscats i interessants. I si algú ha participat en gairebé totes les aventures d´en Perkins i és encara viu per explicar-ho, aquest és Charlie Owen, un dels guitarristes de rock i blues (i del que calgui!) amb més talent d´Austràlia, instrumentista únic i cobejat arreu del continent.
Doncs bé, “Sad but true” (1993) és el magnífic resultat de la trobada artística i personal d´aquests tres homes dedicats en cos i ànima a la música. Però malgrat les llegendes d´excessos que envolten les seves trajectòries aquest és un àlbum serè, sobri i elegant, trist i melancòlic, on els desamors, les pèrdues i els records planen sobre una proposta musical de rock y blues atemperats, forjada en mitjos temps amb fixació pels detalls. Així s´aixequen peces com “Redheads, gold cards & long black limousines, “Postcard from Elvis”, “Louise”, “Danielle” o “Still the same” on res hi és sobrer i només cal deixar-se portar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada