4.THE CHURCH, Starfish

Passen els anys i The Church es mantenen gairebé com els únics supervivents de la gran generació de grups australians sorgits durant el tombant dels setanta als vuitanta. No endevades al llarg d´aquest quasi 30 anys han experimentat èxits i fracassos, falses ruptures, denúncies policials, divorcis, canvis de membres i grans renaixements.
Precisament, en l´actualitat gaudeixen d´un dels seus millors moments, no a nivell comercial, però si de prestigi i reconeixement, tant per la seva llarga carrera com per la qualitat dels seus darrers treballs. El que recomanem avui però data del 1988.

Són molts els que coincideixen a assenyalar que Steve Kilbey i companyia són els responsables del pop-rock més elegant i elaborat que hagi sortit del continent dels cangurs. La veu càlida i sinuosa d´en Kilbey i els diàlegs nets i delicats entre les guitarres d´en Wilson-Piper i en Peter Koppes en són els elements més característics, aquells que vesteixen joies del “Starfish” com ara “Destination”, “Reptile”, “Antenna” o “Bloodmoney”. Però si per alguna raó és conegut aquest àlbum, i arribà als cims de les llistes d´èxits d´Austràlia, Europa i Nordamèrica, és pel single “Under the Milky Way”, un peça de pop acústic, obscur i solemne que amb la seva subtil però poderosa melodia aplega i condensa les millors virtuts del grup.