Alex Lloyd és un d´aquells artistes que provoca gran divergència d´opinions. L´èxit immediat dels seus primers treballs en solitari despertà tota mena de recels i algunes enveges. L´acusaren de cercar l´acceptació massiva amb singles fàcils. Certament els seus àlbums inclouen algunes peces radiofòniques, però és això quelcom necessàriament negatiu? En tot cas, els que s´han pres la molèstia d´escoltar els seus discos sencers hauran descobert el talent d´un gran compositor, lletrista i músic.“Good in the Face of Stranger” (2008) és el seu darrer disc, enregistrat i editat sense el suport de cap segell discogràfic, produït pel mateix Lloyd que hi toca gairebé tots els instruments. Com es pot veure, no són aquestes estratègies d´un artista amb grans afanys comercials.
És un àlbum delicat i elegant, amb gust pels detalls, introspectiu i amarat de certa tristesa. La veu fràgil d´en Lloyd recorre tota mena d´estats d´ànim amb un deix de desençís que complementa magníficament la bellesa instrumental i melòdica de peces com “Something for Nothing”, “Face of a Stranger”, “Hollywood”, “Drugs and Love” o “What we Started, cap d´elles comercials, totes excel·lents. Val la pena seguir l´evolució d´aquest noi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada