13.CROWDED HOUSE, Farewell to the World

Acompanyant la sortida al mercat del recopilatori “Recurring Dream” a mitjans dels anys noranta, un anunci promocional del disc assegurava que “coneixes més cançons de Crowded House de les que et penses”, i és ben cert. Si en féssim la prova, gairebé tothom reconeixeria les melodies de “Weather With You”, “Fall At Your Feet”, “Four Seasons in One Day”, “Only Natural”, “Don´t Dream it´s Over” o “Better be Home Soon”, entre d´altres. Són composicions de pop acústic quasi perfectes, amb una instrumentació fresca i acolorida al servei del talent de Neil Finn, “propietari” d´una veu tan agradable i càlida que amb quatre estrofes ja et resulta sorprenentment familiar.
La història és força coneguda: Crowded House nasqué a mitjans dels anys vuitanta de les cendres del mític grup novazelandès “Split Enz”, plataforma de llançament dels germans Finn. Posteriorment, tot i que per poc temps, en Tim (Finn) entraria a formar part de Crowded House intervenint en la composició i enregistrament de l´`album “Woodface”.
Malgrat la seva aparença de grup cohesionat, Crowded House fou, ha estat i serà sempre el projecte personal d´en Neil qui el 1996 decidí desfer-se´n i començar una carrera en solitari amb una trajectòria força irregular si l´observem en perspectiva. Sigui com sigui el passat 2007 la notícia de la reunió del grup agafà tothom per sorpresa: retrobament, nou disc (que havia de ser el següent disc en solitari d´en Neil) i gira mundial.
No és però el nou disc, “Time On Hearth”, el que us volem recomanar, sinó precisament el seu antagonista: el doble disc en directe “Farewell to the World” (2006) que recull la darrera i magnífica actuació del grup davant l´Opera House de Sydney el novembre del 1996. Obviament, atesa la recent tornada del grup, cal especificar que es tracta del darrer concert de la primera etapa de Crowded House, de 1985 a 1996.

Al marge de la interpretació de 24 cançons excel·lents, entre les que destaquen “Private Universe”, “Distant Sun” i “Fingers of Love”, el “Farewell to the World” és un testimoni irrefutable de la màgia, l´humor i la creativitat d´en Finn i companyia dalt l´escenari. És a més un sentit homenatge a Paul Hester, bateria i co-fundador del grup, que es manllevà la vida la primavera del 2005.