Els Hunters & Collectors foren el que s´acostuma a anomenar un grup de “culte” per a més d'una generació d´australians, un grup venerat pel seu compromís incondicional amb les glòries i les misèries de la societat “aussie”. Formats a Melbourne i liderats per la força i el carisma de Mark Seymour (germà de Nick Seymour, baixista dels Crowded House) els “Hunnas” editaren al llarg de gairebé vint anys d´activitat més d´una dotzena de treballs entre Lp´s, Ep´s, àlbums en directe i recopilatoris. Una obra variada i sovint arriscada, sense cap concessió al mercat.
Després d´uns vuitanta i primers noranta força exitosos (amb un parell de gires internacionals, una d´elles com a teloners de Midnight Oil) començaren a evidenciar-se en el si del grup clars signes d´esgotament, un desgast que, malgrat la publicació de treballs prou dignes, acabaria portant a la separació del grup el 1998. Comença aleshores la carrera en solitari de Mark Seymour que, tot i la qualitat dels seus àlbums, manté moltíssim material dels Hunters dins el seu repertori i n´ha enregistrat la majoria dels "clàssics" en format acústic.
Després d´uns vuitanta i primers noranta força exitosos (amb un parell de gires internacionals, una d´elles com a teloners de Midnight Oil) començaren a evidenciar-se en el si del grup clars signes d´esgotament, un desgast que, malgrat la publicació de treballs prou dignes, acabaria portant a la separació del grup el 1998. Comença aleshores la carrera en solitari de Mark Seymour que, tot i la qualitat dels seus àlbums, manté moltíssim material dels Hunters dins el seu repertori i n´ha enregistrat la majoria dels "clàssics" en format acústic.
Pel que fa a la seva obra, les cançons dels Hunters & Collectors tenen en comú una gran solidesa rítmica i uns arranjaments èpics molt atractius gràcies a una secció de vent permanent que, amb trompetes i trombons, confereix al grup un so únic i ràpidament reconeixible. A tot plegat s´hi afegeix la veu d´en Mark, potent i versàtil com poques, dirigint totes les cançons amb un domini i un caràcter incontestable.
El seu èxit més sonat, història viva no només del rock sinó de la cultura australiana, fou el single "Throw your arms around me", una cançó d´amor preciosa (n´han interpretat versions nombrosos artistes, entre ells Pearl Jam) amb una tornada irresistible. A més d´aquesta peça, al "Human Frailty" (1986), probablement el seu disc més emblemàtic, hi trobareu d´altres grans històries d´amor i de guerra com “Say Goodbye”, “Everything´s on fire”, “Stuck on you” o la magnífica “This Morning”. Rock directe i muscular però amb lirisme i una personalitat nascuda del xoc entre la cervesa i la poesia, la frustració i l´esperit de superació.
Aprofitem per recordar-vos que el proper 22 de novembre sortirà a la venda una caixa amb tot el seu catàleg més algunes sorpreses.
Aprofitem per recordar-vos que el proper 22 de novembre sortirà a la venda una caixa amb tot el seu catàleg més algunes sorpreses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada