Ned Kelly fou el que a Austràlia és coneix com un “bushranger”, una mena de bandoler del “bush”, el bosc australià, però en el seu cas la llegenda i el mite han superat qualsevol aproximació històrica als fets que marcaren la seva vida. En l´imaginari popular Kelly s´esdevé com un “Robin Hood” de finals de segle XIX, algú empès a fer ús de la violència per sobreviure tot enfrotant-se a un sistema social basat en la desigualtat i el privilegi amparats per la llei.A partir d´aquí l´èpica s´escriu a gust del consumidor. Des del camp de la música popular hi ha balades i tonades que reivindiquen el llegat del personatge, una herència fonamentada en la consideració l´existència humana com una lluita permanent en un entorn sempre hostil, ja sigui en l´àmbit social i polític o bé en el de les emocions i l´amor. D´aquest punt partí el projecte del cantant i compositor Jack Nolan. The Kelly Gang, és a dir la “banda” de Kelly, aplegà sota el lideratge de Nolan músics de reconegut esperit inconformista com ho són Rob Hirst i Martin Rotsey de Midnight Oil, i Rick Grossman i Brad Shepherd dels Hoodoo Gurus.
El resultat de tot plegat fou l´àlbum “Looking for the Sun” (2004), fins avui l´únic treball del grup, com si la “banda” de Nolan s´hagués reunit per organitzar i dur a terme un sol i exitós cop, i després desaparèixer per sempre més. El botí és un recull d´onze cançons acústiques vestides amb els instruments bàsics del rock, poca cosa més fa falta quan el talent dels músics i la qualitat de les composicions és tan palesa. Dotzenes de grups de rock amb llargues trajectòries desapareixeran sense deixar la petjada de peces tan reeixides com “Holy Land”, “Wild life” i “Sorry” o tan sublims com “Shutters & Windows”.
Tant la portada del disc com les il·lustracions que apareixen al llibret pertanyen a una sèrie temàtica que el pintor australià Sidney Nolan dedicà a Ned Kelly.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada