A aquestes alçades Nick Cave & The Bad Seeds no necessiten cap mena de presentació. L´australià i les seves males llavors són des de fa ja quasi 20 anys una referència obligada en l´evolució de la música popular contemporània i no serà aquesta l´única vegada que treguin el cap en la nostra selecció.Com sabreu, els àlbums d´en Nick Cave & Bad Seeds són sempre el viatge personal d´en Cave que, amb una veu greu, potent, nerviosa y teatral, ens narra en primera persona els estralls provocats per les misèries humanes, l´amor, el sexe, la religió i la violència acompanyat d´una música ara salvatge, estrident i agressiva amb guitarres i percussió, ara intimista, acollidora i càlida amb l´única presència d´un piano.
En aquest sentit l´àlbum “Let Love In” (1994) ens acosta al seu vessant més tràgic, gairebé apocalíptic, amb una proposta sonora tan brutal com atractiva gentilesa d´uns Bad Seeds en estat de gràcia. Dit això poca cosa més voldria dir que no fos emplaçar-vos a gaudir plenament de les sacsejades de “Do you love me?”, “Loverman”, “Let love in”, “Lay me low” i la resta de ganivetades que conformen el cos i l´ànima d´aquesta barreja diabòlica de rock, blues, folk, gospel i esperit de crooner malferit.
En aquest sentit l´àlbum “Let Love In” (1994) ens acosta al seu vessant més tràgic, gairebé apocalíptic, amb una proposta sonora tan brutal com atractiva gentilesa d´uns Bad Seeds en estat de gràcia. Dit això poca cosa més voldria dir que no fos emplaçar-vos a gaudir plenament de les sacsejades de “Do you love me?”, “Loverman”, “Let love in”, “Lay me low” i la resta de ganivetades que conformen el cos i l´ànima d´aquesta barreja diabòlica de rock, blues, folk, gospel i esperit de crooner malferit.
Som davant el que sense ni un bri d´arrogància podríem calificar com una obra mestra i un dels millors àlbums dels darrers 20 anys. Si us hi acosteu no us en penedireu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada